Ens hem posat per parelles i jo he treballat amb na Lucía. Primer m’ha fet ella a mí la màscara i abans que res m’he untat bé la cara amb crema Nivea, la de la llauna blava de tota la vida. Així evitem que el guix s’aferri massa a la pell i ajudem a que després et puguis treure la màcara més fàcilment. Na Lucía i jo hem tallat a tires les nostres benes de guix. Així, després, ella ha anat remullant cada trosset i me l’anava col•locant a sobre de la cara. Nosaltres hem preferit no tapar ni ulls ni boca i, així i tot, arriba un moment en que t’agobies un poc pel fet de tenir la cara immobilitzada. A més, no et pots ni riure perquè deformes la màscara i personalment m’ha costat una mica aguantar el riure, la veritat. De tota manera, entre que tenia el cap recolzat, els ulls tancats i na Lucía m’anava posant tranquil•lament les benes fresquetes del guix, a estones estava tant relaxada com si m’estiguessin fent un tractament de bellesa a la pell. Tot s’ha acabat quan el guix comença a assecar-se perquè la pell tiba i et sents molt incòmode. Aquest punt inidica que arriba el moment de treure la màscara i no ha costat gaire, per sort!. Ara, això sí, m’ha quedat la cara com una tomata i, per això, m’he untat força amb crema hidratant, per poder sortir al carrer sense paréixer que m’han tirat olli bullint a la cara, haha!!
Després m’he posat a fer-li la màscara a na Lucía, usant el mateix procediment. El que més m’ha costat ha set intentar tapar els foradets de la bena amb el guix. Segons el tipus de bena això quedava més dissimulat. La veritat és que amb les dues horetes de classe ens ha donat el temps just per poder fer les dues. Ens les hem pogut emportar a casa, encara que estaven un poc remulles encara. Na Carmen ens ha dit que les podem pintar amb les aquarel•les del curs passat. Segurament m’esperaré per si ens fa falta per alguna de les representacions que hem de fer, com a part del vestuari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada